Et trobes a una sala d'urgències. Arriba un pacient sense poder respirar sol. Algú agafa un reanimador manual de silicona i en qüestió de segons comença la ventilació. Aquest dispositiu és una bossa-de bomba a mà amb una màscara adjunta. Està present a cada carro d'accident, cada ambulància i cada unitat de cures intensives. El personal de l'hospital depèn d'ell quan no hi ha ventiladors disponibles o quan un pacient requereix suport temporal durant el transport. Saber fer-lo servir correctament no és opcional per al personal clínic-s'espera.

El reanimador manual de silicona consta de quatre parts principals. La bossa està feta de cautxú de silicona i s'-infla automàticament després de cada compressió. Una vàlvula es troba entre la bossa i la màscara-aquesta vàlvula garanteix que l'aire es mogui de la bossa cap al pacient durant la compressió i, a continuació, expulsi l'aire exhalat cap a l'exterior durant l'alliberament. La màscara és la part tova que forma el segell contra la cara del pacient. Si l'oxigen està connectat, una bossa de dipòsit s'uneix al port d'entrada.

Traieu el dispositiu de l'embalatge abans que arribi el pacient. Connecteu totes les peces. Estireu la bossa completament oberta i deixeu-la enrere-això confirma que el material no s'ha endurit de l'emmagatzematge. Comproveu la vàlvula bloquejant el port del pacient i apretant. La bossa no s'ha de desinflar. Si ho fa, la vàlvula està defectuosa i el dispositiu no es pot utilitzar.

Un cop el pacient està posicionat, la persona que opera el reanimador manual de silicona té una tasca principal: mantenir un segellat hermètic entre la màscara i la cara. Aquest segell és el punt de problemes més comú. Fins i tot un petit espai deixa escapar l'aire i el pacient només rep una part de la respiració prevista.

Col·loqueu la màscara sobre el nas i la boca. L'extrem estret de la màscara es troba sobre el pont del nas i l'extrem més ample cobreix la boca. Premeu suaument però fermament. La vora de silicona ajuda a adaptar-se als contorns facials, però no pot compensar el mal posicionament. Si el pacient té barba, pot ser necessària una pressió addicional o un gel-a base d'aigua pot ajudar a omplir els buits.

Premeu la bossa a un ritme constant. Els pacients adults necessiten una respiració aproximadament cada cinc o sis segons. Cada compressió hauria de durar aproximadament un segon. El pit ha de pujar visiblement. Si no podeu veure com es mou el pit, la màscara té fuites o les vies respiratòries estan bloquejades.

La quantitat d'aire que premeu és tan important com el moment. La bossa està calibrada per oferir uns 600 a 700 mil·lilitres per pressió per a un adult. Els pacients pediàtrics necessiten volums més petits i velocitats més ràpides. Els nens necessiten entre 12 i 20 respiracions per minut amb una força de compressió reduïda. Els nadons necessiten de 20 a 30 respiracions amb compressions molt superficials. L'-inflació excessiva dels pulmons d'un nen crea lesions per pressió.

Afegiu oxigen si està disponible. El reanimador manual de silicona funciona sense ell, però els pacients amb dificultats greus es beneficien de la major concentració d'oxigen inspirat que proporciona el dipòsit. Ajusteu el mesurador de cabal entre 10 i 15 litres per minut. El dipòsit s'omple entre pressions i assegura que la bossa rebi oxigen en lloc d'aire ambient.

Observar el pacient durant tot el procediment. Si el pit puja i baixa amb normalitat i el color de la pell millora, la ventilació és eficaç. Si l'estómac es disten en comptes del pit, l'aire entra a l'estómac-normalment significa que el cap no està prou inclinat cap enrere o que la màscara està massa baixa a la cara.

Apagueu l'oxigen, desconnecteu el tub i separeu la bossa de la vàlvula. Traieu la màscara. Esbandiu cada part amb aigua freda per eliminar els residus abans que comenci el cicle de neteja. El reanimador manual de silicona pot gestionar l'autoclau, però la vàlvula i la màscara poden tenir límits de temperatura impresos a les instruccions. Descarteu el dispositiu si apareix alguna esquerda a la silicona.

El reanimador manual de silicona és una eina fiable quan s'utilitza correctament. Comproveu les peces abans de cada torn, mantingueu el segell de la màscara durant l'ús i ajusteu la velocitat a la mida del pacient. Seguir aquests passos s'assegura que un pacient que no pot respirar sol encara rebi una ventilació adequada fins que hi hagi un ventilador o una via aèria avançada.